miércoles, 16 de diciembre de 2009

Ley de la dependencia


Les plataformes socials en defensa de la llei de dependència, que treballem perquè s’aplique correctament a la Comunitat Valenciana, amb el suport i la firma de nombroses entitats i persones representatives de la nostra societat, ens dirigim a la Conselleria de Benestar Social, competent en el tema de la dependència, per instar-la a desenvolupar les mesures necessàries per a corregir el seu retard i completar la seua aplicació de manera immediata, és a dir, a complir la llei.

Fa tres anys ja!
Manifest per l'aplicació immediata de la llei de la dependència a la Comunitat Valenciana

Fa ja tres anys que es va promulgar la Llei 39/2006, de Promoció a l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, del 14 de desembre del 2006, coneguda com llei de la dependència. Una llei que va generar moltes esperances i que va aconseguir l’acceptació i el consens de partits polítics, sindicats i teixit associatiu general.
La seua implantació és part necessària de l’estat de benestar. L’atenció a les situacions de dependència, a què totes les persones estem exposats, és un dret ciutadà que ha de ser convenientment proveït per l’estat amb les prestacions i serveis adequats, no amb ajudes graciables fonamentades a consolidar la hipoteca social de mantindre les dones a casa, fet que suposa l’assumpció de més treball no remunerat. El dret a una vida digna no prescriu amb l’edat ni amb les situacions de dependència; la seua atenció adequada és un deure públic.
En complir-se tres anys de vigència de la llei de la dependència, denunciem la seua lenta aplicació i ens dirigim al Govern Valencià, responsable de desenvolupar-la, per constatar i denunciar que:
Hi ha un gran retard en la seua implantació: la valoració i la resolució dels grans dependents hauria d’haver-se conclòs en 2007 i, a la fi de 2009, continua pendent.
El funcionament administratiu és lent i confús: és freqüent la pèrdua d’expedients, l’exigència repetitiva de documentació ja presentada i la privatització sense control dels serveis.
No hi ha transparència en una gestió res participativa. Absència d’interlocució: Fins fa dos mesos no va tindre lloc la primera entrevista amb l’administració després d’anys de sol·licitar-la.
Interés de negar drets regulant el silenci administratiu negatiu.
Les sol·licituds, que en realitat són persones, estan amuntonades en una desordenada llista d’espera, sense terminis de gestió ni sistema de comunicació sobre la seua tramitació, que són drets, no ho oblidem, de les persones en situació de dependència.

Aquesta situació ha creat cansament i tedi en les persones beneficiàries i les seues famílies. La falta de respecte i la nul·la sensibilitat per part de l’administració autonòmica han frustrat les expectatives que va despertar l’aprovació de la llei. La Comunitat Valenciana està a la cua de l’aplicació la llei en tot l’estat. Només arriba al 5% de la població quan hauria de ser, com a mínim, el doble. Crida l’atenció que aquesta comunitat haja gestionat a penes un terç del que s’ha fet per Andalusia.
Ho confirmen les dades oficials de la Coordinació de les comunitats autònomes, actualitzades l'1 de desembre del 2009: Persones beneficiàries amb prestacions en relació amb la població de les comunitats. (font: SAAD-IMSERSO)
Un altra dada significativa és la quantitat de recursos i denúncies que s’han hagut de presentar per a accedir al que es té per dret. Més de 1.800 denúncies presentades pel síndic de greuges estan relacionades amb sol·licituds de la llei de dependència no resoltes. El torn d’ofici del Col·legi d’Advocats ha atés 590 persones en 9 mesos.
Les persones dependents i les seues famílies estan cansades de tanta espera i del maltractament que reben i d’un funcionament administratiu tan deficient.
Tres anys després de l’aprovació de la llei només demanem que el Govern Valencià la complisca, que se’n reactive l’aplicació. Estem perdent l’oportunitat de construir un sistema de drets socials per a les persones en situació de dependència, sense mendicitats ni ajornaments. Es tracta de fer una societat millor: és necessari, és possible.
Més enllà de les paraules, calen mesures concretes. La societat civil reclama:
Que s’agilitzen els tràmits i es done participació a associacions i plataformes.
Que s’estudien els expedients amb professionalitat i sensibilitat.
Que s’anul·le el silenci administratiu negatiu.
Que s’elimine el decret d’incompatibilitats de prestacions i serveis.
Que es desenvolupen els recursos que la llei preveu, que siguen serveis públics i de qualitat.
Que s’aplique el caràcter retroactiu des de la data de sol·licitud.
És a dir, que es done màxima prioritat política a l’aplicació de la llei de la dependència.
Amb aquest escrit denunciem la situació d’abandonament de tot un col·lectiu social mentre espera l’aplicació d’aquest dret. Fem una crida a tota la societat perquè siga solidària amb aquestes persones i les seues famílies. És obligació de l’administració autonòmica, que governa el Partit Popular, complir la llei i prioritzar, en els pressupostos públics, l’atenció a les persones abans que a els interessos i els esdeveniments poc transparents.
Esperem que aquest Nadal es faran passos importants i instem que es posen en marxa les mesures necessàries abans que acabe aquest 2009. És massa temps tres anys d’espera per al compliment d’un dret. Reclamem aquesta oportunitat.
Desembre del 2009
Tercer aniversari de la llei de la dependència


Suport al manifest: Nom i cognoms …………………………………………………………………..
Col·lectiu…………………………………………………………………………



No hay comentarios:

Publicar un comentario