VÍCTIMES D´UN “SISTEMA FALLIT”.
Un fet lamentable com és el segrestament de l´Alakrana ha servit per a que els mitjans de comunicació redescobriren el concepte d´“estat fallit” referint-se al de Somàlia. De vegades el llenguatge abusa de l´eufemisme quan no de la hipocresia. Allò ben cert, és que arreu del món n´hi han més estats “fallits” que estats que suposadament funcionen. I no és una casualitat. Així, encara que no sabem si l´enèsima crisi capitalista que patim provocarà canvis importants en este sistema podrit i podridor, el que és segur és que els centres de poder econòmic seguiran castigant més als més castigats, siguen països deprimits i reprimits, o treballadors i desocupats d´arreu del món. Evidentment no és el mateix morir de fam en eixa Somàlia “fallida” per exemple, que haver de viure amb un subsidi de mala mort a Nules, per exemple també. Tanmateix, la causa d´una situació i l´altra és la mateixa: un sistema que necessita les desigualtats, entre països i entre classes, per a subsistir i garantir els privilegis d´uns pocs; un sistema que fomenta la injustícia social i econòmica, que destrueix el medi ambient, que relega a la classe treballadora, i per tant a la immensa majoria de la població, a un paper subsidiari i subjugat; un sistema que ens condemna en definitiva a viure en un món profundament “desagradable” i corrupte, viscam on viscam. Ja ho deia Bakunin: “jo no seré mai lliure mentre n´hi haja un sol esclau al món”.
Però tornem a casa i vorem com no només “fallen” els estats pobres. Així, caldria reflexionar també sobre les nostres pròpies misèries. Algú creu realment que seran els mateixos que han alimentat el monstre de la crisi amb la seua cobdícia il·limitada i immobiliària, i amb els seus polítics fidels, els que ara protegiran als desposseïts? Algú pot fiar-se d´ells? Jo no. Al meu poble segueixen estan els mateixos i fent les mateixes coses. Curiosament són els serveis públics els que continuen abandonats sense remei. I curiosament ningú es compromet realment a lluitar contra l´atur. Ni Centre de Dia , ni escoles dignes, ni zones esportives, ni zones verdes, sanitat saturada, i així fins l´infinit mentre la desocupació se´ns menja per la garreta i ens apropa a una situació de drama social. Sense dubte és el moment de les actuacions col·lectives conscients per a garantir la dignitat dels individus. Només una societat civil mínimament estructurada i organitzada podrà fer front als problemes de tots i totes. Només la visibilització i la mobilització ens tornaran a la vida i al calendari del nostre temps. Oblidem la política terminològica: és este sistema autodestructiu el que “falla”. Els altres només som les víctimes.
Sixto Salvador Casinos.
Portaveu d´EU a l´Ajuntament de Nules.
No hay comentarios:
Publicar un comentario