Colectivo de Nules

Hola:

Vos enviem, sencer, l´article que se va publicar el dimarts a Mediterráneo encara que allí va "sofrir" algú que altre retall. Paciència!.

Salut

AMB UN CARTELL A LA PORTA

I ara volen que ens jubilem als 67 anys. A la porta del camp d´extermini d´Auschwitz hi ha encara, malgrat el seu robatori, un cartell que, amb una càrrega de sarcasme horripilant, diu “El treball vos fa lliures”. Algú s´imagina als nazis donant la fórmula de la llibertat a les portes de l´infern?. Evidentment no. Tots sabem des del principi dels temps que el treball assalariat no ens fa lliures, sinó que ens aliena, ens allunya de la nostra pròpia personalitat, ens cosifica. Qüestió ben diferent és que els treballadors i treballadores que vivim en este món i en este moment històric necessitem el treball com a única forma de sobreviure dignament. Així, més enllà de plantejaments filosòfics marxistes, o precisament gràcies a ells, i ara que les xifres de desocupació ens fiquen en una situació d´emergència social, ens insulta la inteligència la proposta del govern respecte al retardament de l´edat de jubilació. Eixa mesura “condemnaria” al treball a persones que ja han complit amb la societat i l´estat, que majoritàriament treballen en sectors “durs”, que en molts casos tenen problemes de salut o simplement es troben cansats, que en definitiva s´han guanyat el dret a viure els seus darrers anys plàcidament, cosa que per cert resulta complicada amb les pensions de misèria que cobren la majoria. Doncs bé, el càstig que es pretén imposar a este col·lectiu, que a la fi serem tots, contrasta vivament amb la immensa quantitat de joves, dones, i companys i companyes de totes les edats i condicions que engrossen i engrossaran lamentablement les llistes de desocupació, que no troben solucions, i que evidentment podrien ocupar els llocs de treball d´aquells que es jubilaren. Com no podria ser d´una altra forma, el govern justifica la mesura en nom de la sostenibilitat del sistema de pensions, que podria esgotar-se, segons ells, si continuem jubilant-nos “tan joves”. I ahí està la clau. Els poders econòmics i les elits polítiques, que són pràcticament la mateixa cosa, volen que siguen els treballadors i treballadores, la majoria més desprotegida, els que paguen la factura de la crisi també en matèria de pensions, al mateix temps que amb eixe missatge de desconfiança en les pensions públiques beneficien indissimuladament a les assegurançess privades i als bancs. Així, els aturats continuarien buscant-se la vida com pogueren, mentre els ocupats més majors restarien “castigats” als seus llocs de treball per a seguir cotitzant sense generar despeses a la seguretat social. Això permetria també seguir bonificant als empresaris i evitar definitivament allò que necessitem des de sempre com aigua de maig: una autèntica reforma fiscal progressiva i redistributiva de la riquesa que garantisca els serveis i prestacions públiques bàsiques en condicions de dignitat. L´opció dels poderosos sempre és la mateixa: ens fan presoners dels seus interessos i després ens fiquen un cartell amable a la porta. Caldrà rebel·lar-se.

SIXTO SALVADOR CASINOS

REGIDOR D´EU A L´AJUNTAMENT DE NULES